Amb l’entrada en vigor de la Llei 11/2025, de 29 de desembre, de mesuris en matèria d’habitatge i urbanisme, vigent des del 14/07/2026, es modifica la regulació dels contractes d’arrendament de temporada i d’habitació amb la intenció d’evitar el possible ús fraudulent d’aquestes figures. La regulació parteix d’una idea essencial: no n’hi ha prou amb denominar un contracte «de temporada» o dividir un habitatge en habitacions per a evitar les normes pròpies de l’arrendament d’habitatge.
1. Lloguer temporal – (art. 5)
Un lloguer destinat a cobrir la necessitat d’habitatge de l’arrendatari es considera arrendament d’habitatge, encara que es formalitzi per un període curt.
Quan la temporalitat respon a motius professionals, laborals, d’estudis, atenció o assistència mèdica, estada provisional mentre s’espera un altre habitatge, retorn a la residència habitual o altres causes similars, el contracte pot tenir caràcter temporal, però queda sotmès a bona part de les regles pròpies del lloguer d’habitatge, especialment en matèria de renda, actualització, fiança, garanties, despeses i millores.
- La causa temporal ha d’indicar-se expressament en el contracte.
- Ha d’estar justificada documentalment.
- La documentació acreditativa ha de dipositar-se juntament amb la fiança.
Si el contracte estableix una durada determinada però no concreta ni acredita la finalitat temporal, s’apliquen igualment aquestes regles pròpies de l’arrendament d’habitatge.
En canvi, quan l’habitatge es destina exclusivament a vacances, oci o esbarjo, es considera arrendament per a ús distint d’habitatge. Aquesta finalitat també ha de constar i acreditar-se expressament, indicant a més quina és la residència permanent de l’arrendatari.
2. Pròrrogues i contractes successius
La norma pretén evitar l’encadenament de contractes temporals quan no existeix una veritable causa que justifiqui la temporalitat.
Si el contracte temporal es prorroga i no està degudament acreditada la causa de temporalitat i que l’arrendatari té la seva residència en un altre lloc, el lloguer passa a considerar-se d’habitatge permanent. En aquest cas s’aplica també la durada mínima legal i el règim de pròrrogues des de la data del contracte inicial.
Així mateix, si en finalitzar el contracte se signa un altre nou amb el mateix arrendatari i sobre el mateix habitatge, el nou contracte queda sotmès al règim d’habitatge permanent, tret que el propietari pugui acreditar que continuen existint les circumstàncies que justificaven la necessitat temporal.
3. Lloguer per habitacions (Art. 5)
El lloguer d’habitació és aquell en el qual l’arrendatari disposa de l’ús exclusiu d’una habitació i del dret a utilitzar determinades zones comunes de l’habitatge a canvi d’una renda.
Ha de respectar-se sempre l’ocupació màxima permesa per la cèdula d’habitabilitat i els estàndards de superfície per persona establerts per la normativa d’habitatge.
Dividir el lloguer d’un habitatge en diversos contractes d’habitacions no permet eludir les normes aplicables a l’arrendament d’habitatge.
En particular, quan l’habitatge està situat en una zona de mercat residencial tensionado, la suma de les rendes de totes les habitacions llogades simultàniament no pot superar la renda màxima aplicable si l’habitatge es llogués de manera unitària.
Idea clau: La temporalitat ha de ser real, constar expressament en el contracte i poder acreditar-se. De la mateixa manera, el lloguer per habitacions no permet evitar les limitacions i garanties establertes per a l’arrendament d’habitatge ni superar, en zones tensionadas, la renda màxima aplicable a l’habitatge complet.
