En data 8/7/2026, el Grup Parlamentari dels Comuns ha presentat al Parlament de Catalunya una proposició de llei que, si finalment prospera, suposaria un canvi de gran transcendència en la regulació del mercat residencial.
Aquesta iniciativa, fa un pas més enllà i planteja que, en determinats municipis, també es pugui limitar l’adquisició d’habitatges quan la seva finalitat no sigui constituir la residència habitual de la persona adquirent o destinar-los al lloguer d’habitatge habitual.
Tot i que la proposta acaba d’iniciar la seva tramitació parlamentària i encara pot experimentar modificacions importants, el seu contingut mereix una atenció especial per l’impacte que podria tenir sobre el mercat immobiliari català.
Quin és l’objectiu de la proposta?
Segons els seus promotors, la pressió inversora sobre el mercat residencial està provocant un increment continuat dels preus de compra i de lloguer, dificultant l’accés a l’habitatge per a una part creixent de la població i alterant la cohesió social de moltes ciutats.
La proposició considera que l’especulació immobiliària és un fenomen que també es pot combatre mitjançant la normativa urbanística, permetent que els instruments de planejament limitin determinades adquisicions d’habitatges dins les zones declarades com a mercat residencial tensionat.
La principal novetat
La mesura més rellevant consisteix a permetre que els plans urbanístics i les ordenances municipals estableixin que els habitatges situats en zones tensionades només puguin ser adquirits quan es destinin a residència habitual i permanent de la persona adquirent.
En el cas dels edificis sencers d’ús majoritàriament residencial, la proposta estableix que hauran de destinar-se al lloguer d’habitatge habitual, aplicant també el règim de contenció de rendes previst per a aquestes zones.
En definitiva, la finalitat de l’adquisició passaria a convertir-se en un requisit legal per poder adquirir determinats immobles.
Quines operacions quedarien afectades?
La iniciativa pretén evitar possibles mecanismes d’elusió de la norma i, per aquest motiu, no limita exclusivament la compravenda.
També inclou altres negocis jurídics que permetin assolir el mateix resultat econòmic, com ara les opcions de compra, les promeses de venda, les cessions de posició contractual o altres negocis equivalents.
Obligacions després de l’adquisició
La persona adquirent disposaria d’un termini màxim de dotze mesos per destinar l’habitatge a la seva residència habitual.
Quan es tracti de l’adquisició d’un edifici residencial complet, els habitatges hauran de destinar-se al lloguer permanent com a habitatge habitual, respectant igualment els límits de renda establerts per a les zones de mercat residencial tensionat.
Excepcions previstes
La proposició incorpora algunes excepcions. Entre les principals destaquen:
-
l’adquisició destinada a la residència habitual de familiars propers;
-
la possibilitat d’adquirir un únic habitatge com a segona residència en un municipi diferent del de la residència habitual, sempre que no es destini a allotjament turístic ni temporal.
Mesures de control i règim sancionador
La proposta incorpora noves infraccions urbanístiques qualificades com a molt greus per als supòsits d’incompliment d’aquestes limitacions o quan s’utilitzin negocis jurídics simulats o fraudulents amb la finalitat d’eludir-les.
Així mateix, habilita els instruments de planejament urbanístic perquè puguin incorporar aquestes restriccions i permet que determinades associacions d’arrendataris i cooperatives impulsin la seva implantació mitjançant plans especials urbanístics.
Una nova forma d’intervenir en el mercat immobiliari
La proposta representa un canvi substancial respecte de les mesures adoptades fins ara, ja que mentre que la normativa vigent actua principalment sobre el preu dels lloguers a les zones tensionades, aquesta iniciativa pretén intervenir directament sobre la finalitat de les adquisicions immobiliàries, determinant qui pot adquirir determinats habitatges i amb quina finalitat.
I ara, què?
La tramitació parlamentària de la proposició encara haurà de superar diverses fases abans de poder convertir-se en llei.
De fet, els grups parlamentaris de Junts i del Partit Popular ja han anunciat la seva intenció de sol·licitar un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries (CGE), en considerar que la iniciativa podria suscitar dubtes sobre la seva adequació a l’Estatut d’Autonomia i a la Constitució.
La petició de dictamen comportarà previsiblement una suspensió temporal de la tramitació parlamentària, de manera que l‘eventual aprovació definitiva de la norma quedarà ajornada fins després de l’estiu, previsiblement durant el mes d’octubre, coincidint amb l’inici del nou període de sessions del Parlament.
Des de la Cambra continuarem fent un seguiment de la tramitació parlamentària i analitzarem les eventuals modificacions que es puguin introduir durant el debat legislatiu, així com les conseqüències pràctiques que aquesta iniciativa podria tenir per als propietaris, els inversors i el conjunt del mercat immobiliari.
