La Proposició de Llei relativa a la regulació dels contractes de lloguer d’habitatge per temporada i el lloguer d’habitacions presentada al Congrés dels Diputats el passat mes de juliol pels grups parlamentaris: Sumar, Bildu, ERC i el grup parlamentari Mixt, no ha superat la votació pels vots en contra de Junts, PP, UPN i Vox i, per tant, no es tramitarà.

La votació per a la presa en consideració de la proposta ha estat finalment rebutjada per 178 vots en contra (PP, Vox, UPN i Junts) enfront dels 172 vots a favor (PSOE, Sumar, ERC, EH Bildu, BNG, Podemos, PNV y CC).

L’esmentada Proposició de Llei pretenia incloure els lloguers de temporada i d’habitació a la Llei d’Arrendaments Urbans, de la qual n’estan exclosos, tot modificant-ne, entre d’altres, l’article 2 de la vigent Llei d’Arrendaments Urbans 29/1994, determinant que, passava a considerar-se arrendament d’habitatge, l’arrendament d’una habitació, afegint-hi que, “Així mateix, tindran aquesta consideració els arrendaments de finques urbanes destinats a l’habitatge per motius temporals, com ara activitats professionals, estudis, atenció o assistència mèdica o altres anàlegs; així com aquells celebrats per temporada, amb finalitats recreatives, culturals o artístiques o altres anàlogues”

L’argument principal, recollit al preàmbul de la Llei, era d’evitar-ne l’ús fraudulent que s’està produint, tot indicant-se a l’exposició de motius, “que els contractes de temporada s’han convertit a la pràctica en una figura clau, utilitzada per milers d’arrendadors, per a esquivar alguns dels preceptes més garantistes de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) i la regulació dels lloguers.”

La regulació finalment no aprovada, acotava la temporalitat limitant la durada màxima a sis mesos, tot obligant a incloure en el contracte les causes justificades i circumstàncies concretes habilitants de la temporalitat, i determinant que en cas de no quedar degudament acreditades, s’havia de presumir que el contracte era d’habitatge habitual.

Tanmateix preveia que, cas d’encadenar-se més de dos contractes de temporada consecutius, el primer d’ells passava a considerar-se contracte d’arrendament d’habitatge habitual, essent-li aplicables tots els preceptes previstos per a aquests contractes, inclosos els terminis mínims i les pròrrogues previstes en els articles 9 i 10 de la LAU.

A Catalunya, ja s’havia fet un intent de regular els lloguers temporals i d’habitació mitjançant el DECRET LLEI 6/2024, de 24 d’abril, de mesures urgents en matèria d’habitatge, que només va estar vigent durant un mes, ja que va entrar en vigor en data 26/4/2024, però no va superar el tràmit parlamentari (8 vots a favor, 9 en contra i 5 abstencions) per a la seva aprovació al cap dels 30 dies de la seva publicació, havent quedat derogat.