El Decret Llei 9/2019 de contenció de preus de lloguer no supera el tràmit parlamentari.

Després del debat que ha tingut lloc en sessió plenària de 26 de juny de 2019, per a la votació de la validació del Decret llei 9/2019, de 21 de maig, de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatge i de modificació del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya en l’àmbit de la penyora, i malgrat els intents de la Consellera de Justícia, la Sra. Ester Capella, de recaptar els vots favorables o fins i tot l’abstenció de la CUP i En Comú Podem, no s’ha aconseguit finalment el quòrum necessari per a validar el citat Decret pel que ell mateix ja no resultarà d’aplicació.

El resultat de la votació ha estat de: 64 vots a favor, 69 en contra i cap abstenció, per la qual cosa des d’aquest moment el Decret queda invalidat.

Destaquem seguidament algun dels arguments esgrimits per la Consellera de Justícia en la seva defensa parlamentària del Decret llei, i les dades ofertes,

“En el conjunt de Catalunya, el preu mitjà del lloguer ha crescut un 29 per cent en els darrers cinc anys. En xifres això significa que hem arribat a una mitjana de 698 euros, cent seixanta euros més que l’any 2013; és a dir, el preu del lloguer ja ha superat el nivell dels preus previ a l’esclat de la crisi. L’increment general s’ha accentuat especialment a Barcelona i a la seva àrea metropolitana, on el preu mitjà d’un pis de lloguer de setanta-dos metres quadrats és actualment de 949 euros; es tracta d’un 38 per cent més que fa cinc anys, un increment mitjà de prop de 270 euros per pis. Vostès saben perfectament que ni els salaris ni la capacitat adquisitiva de les persones ha incrementat en la mateixa proporció.
No podem perdre ni un dia més per fer front als preus abusius de l’habitatge i de tot el que es deriva d’aquest increment alcista dels preus: desigualtats socials, desnonaments, gentrificació, expulsió de les persones amb menys recursos i dificultats generals per accedir a un habitatge.”

Després d’una extensa exposició, ha acabat dirigint el seu discurs a la CUP i En Comú Podem, sol·licitant almenys la seva abstenció, al que tots dos grups s’han negat per considerar que es tractava d’una mesura clarament electoralista i no haver-se treballat amb els diferents agents socials que coneixen a fons la matèria, a l’una que se li ha retret a la Consellera haver utilitzat el model Berlinès que compta amb un parc públic d’habitatges que aconsegueix el31,5% del total, mentre que aquí no aconsegueix ni el 2%.

La resta de grups parlamentaris, entre altres arguments, han posat l’accent en l’informe emès pel Consell de Garanties Estatutàries que va formular en el seu dictamen, les següents conclusions, totes elles adoptades per unanimitat,

“C O N C L U S I O N S
Primera. L’article 1, lletra a; els articles 6 a 14; la disposició addicional tercera, i els disposicions transitòries primera i segona del Decret llei 9/2019, de 21 de maig, de mesuris urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d’arrendaments d’habitatge i de modificació del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya en l’àmbit de la penyora no troben empara en l’article 129 EAC i vulnerin l’article 149.1.8 CE pel que fa a la competència de l’Estat sobre els basis dels obligacions contractuals.

Segona. La disposició addicional primera del Decret llei 9/2019, de 21 de maig, en l’incís «i, en particular, per raó de la determinació dels rendes i els pretensions de reemborsament de quantitats pagades en excés en aplicació d’aquest Decret llei» no troba empara en l’article 106.2 EAC i vulnera l’article 149.1.8 CE, pel que fa a la competència de l’Estat sobre els basis dels obligacions contractuals.

Tercera. La disposició addicional segona del Decret llei 9/2019, de 21 de maig, no troba empara en l’article 130 EAC perquè la Generalitat no disposa de competències exarticle 129 EAC respecti al règim de contenció de rendes i vulnera l’article 149.1.6 CE.

Quarta. La disposició final tercera del Decret llei 9/2019, de 21 de maig, per connexió amb els conclusions primera i tercera, no troba empara en els articles 129 i 130 EAC i vulnera els articles 149.1.6 i .8 CE, pel que fa a la competència de l’Estat sobre els basis dels obligacions contractuals.

Cinquena. Els articles 2 a 5, la disposició derogatòria i la disposició final del Decret llei 9/2019, de 21 de maig, no vulnerin l’article 149.1.8 CE, pel que fa a la competència de l’Estat sobre els basis dels obligacions contractuals.”

Només queda esperar, doncs, la publicació de l’acord de derogació de l’indicat Decret llei que problablemente tindrà lloc a primers de juliol.