En vigor des del passat dia 26/2/2025, el Decret llei 2/2025, de 25 de febrer, “pel qual s’adopten mesures urgents en matèria d’habitatge i urbanisme”, s’adopta segons s’indica a l’exposició de motius, com a conseqüència de la pròrroga pressupostària de 2023, que impedeix implementar noves partides econòmiques.

L’esmentat decret introdueix mesures que afecten principalment a l’àmbit dels arrendaments urbans i a l’àmbit d’Urbanisme i habitatge i divideix el text en tres títols: Mesures en l’àmbit de l’obra pública; Mesures administratives i mesures en matèria d’urbanisme i habitatge.

Pel que fa a l’àmbit de l’habitatge

1) Es crea el Registre de persones grans tenidores d’habitatge

– S’obliga als grans tenidors a inscriure’s en un registre administratiu que dependrà de l’Agència Catalana de l’Habitatge.

– S’introdueix una infracció greu per no subministrar informació sobre aquests immobles

Notes sobre el Registre de Grans Tenidors:

a) A Catalunya són grans tenidors, d’acord amb la normativa vigent:

Aquelles persones amb 5 o més habitatges en zones declarades de mercat tensionat.

Aquelles persones amb 10 o més habitatges d’ús residencial o una superfície construïda de 1.500 m² més destinada a ús residencial en territori espanyol.

b) Pel que fa al Registre de Gran Tenidors, els informem quetot i existir ja la obligació d’inscripció, hores d’ara l’Agència de l’Habitatgeno ha habilitat encara cap sistema o plataforma per procedir a la inscripció. En recents consultes formulades a l’administració es recomana  presentar escrit indicant que s’és gran tenidor i detallant els immobles afectats, (apartat 7.2 de l’article 5 del Decret).

c) L’obligació d’inscriure’s en el Registre de Grans Tenidors a Catalunya ja existia des del 8 de març de 2022 (Llei 1/2022, del 3 de març) i afectava  entre d’altres a: les entitats financeres, els fons d’inversió i les entitats de gestió d’actiu; Les persones jurídiques titulars de més de 10 habitatges; Els fons de capital risc i de titulització d’actius. Les persones físiques propietàries de més de 15 habitatges, etc.  (art. 5.9 Llei 24/2015, del 29 de juliol)

2) Ampliació del dret de tanteig i retracte:

* S’afegeixen noves situacions en les quals l’Administració podrà exercir el dret de tanteig i retracte sobre immobles en zones de mercat tensionat.

* S’estableix que tots els habitatges adquirits mitjançant tanteig i retracte seran qualificades com a habitatges protegits de manera permanent.

Les noves situacions que permetran l’exercici del dret de tanteig i retracte són:

A tenir molt en compte: l’administració no podrà exercir el dret de tanteig i retracte en els casos d’adquisicions d’habitatges per part de persones físiques que compleixin els següents requisits i que declarin acollir-se a aquesta excepció:»1. Que estiguin inscrites en el Registre de sol·licitants d’habitatge amb protecció oficial.»2. Que es comprometin a sol·licitar, en el termini d’1 mes des de la data d’adquisició de l’habitatge, la qualificació de l’habitatge com habitatge amb protecció oficial de règim general o figura equivalent existent i amb caràcter permanent.»3. Que es comprometin a destinar l’habitatge que adquireixin a habitatge habitual i permanent durant un període mínim de 10 anys, a comptar des de la data d’adquisició.L’incompliment dels compromisos dels apartats 2 i 3 comporta l’exercici del dret de retracte per part de la Generalitat de Catalunya, en els termes que estableix la lletra e) d’aquest article.»

3) Implicacions per als operadors immobiliaris

Mentre no es desenvolupi el nou Registre de Grans Tenidors, les persones jurídiques que vulguin transmetre habitatges situats en una zona de mercat residencial tensat hauran d’acreditar, mitjançant certificació registral, el nombre d’habitatges que posseeixen en el moment d’atorgar l’escriptura de compravenda.(Modificació Disp.Trans.Única DL 1/2015, de 24 de març)

Pel que fa a les mesures administratives

Modificació de la Llei 13/1996 (Registre idipòsit de fiances de lloguer):

– Les fiances de lloguer dipositades a l’Institut Català del Sòl es destinaran a la construcció d’habitatge públic, especialment en règim de lloguer.

– Es manté una reserva del 5% de les fiances per a garantir devolucions i cancel·lacions.

Pel que fa a les mesures en matèria d’Urbanisme i Habitatge:

Es modifica la Llei d’Urbanisme (Decret legislatiu 1/2010) per a

 – Simplificar els procediments administratius per a la promoció d’habitatge protegit.

 – Agilitzar les llicències de construcció i rehabilitació d’habitatges.

 – Millorar la publicitat i la transparència en la planificació urbanística.

 – Reforçar la seguretat jurídica en les operacions urbanístiques i garantir l’accés a la informació pública sobre el planejament.

 – Eliminació dels consorcis urbanístics en les Àrees Residencials Estratègiques (AREs), que es substituiran per convenis urbanístics per reduir la burocràcia.

Pel que fa al foment de l’habitatge públic:

– S’estableix que el 40 % del sòl en actuacions de transformació urbanística s’ha de destinar a habitatge protegit.

– En sòl urbà no consolidat, la reserva serà del 30 % per garantir una oferta estable d’habitatge assequible.

– Es fomenta la incorporació del parc d’habitatge ja existent al règim de protecció oficial per reduir l’especulació immobiliària.

– Es facilita la construcció i la gestió d’habitatge protegit amb nous incentius per a promotors socials i cooperatives.

Mesures específiques per a urbanitzacions amb dèficits:

– Es regularitzen urbanitzacions construïdes abans de 1981 amb deficiències urbanístiques.

– Es flexibilitzen els requisits per facilitar la connexió als serveis urbans en aquests nuclis.

– Es permet reduir les exigències urbanístiques en determinats casos per adaptar-les a la realitat del territori.

I finalment pel que fa a l’Obra Pública

Modificació de la Llei 3/2007, de 4 de juliol, de l’Obra Pública, per a:

– Clarificar els requisits i procediments per a la tramitació de projectes d’obres públiques.

– Eliminar contradiccions entre la llei d’obra pública i les diverses normatives sectorials que regulen infraestructures específiques.

– Facilitar l’execució de projectes estratègics, com infraestructures de transport, serveis bàsics i equipaments públics.

– Agilitzar la contractació d’obra pública per evitar retards en projectes essencials per al territori.

– Prioritzar les inversions en infraestructures sostenibles, amb criteris de reducció d’impacte ambiental i eficiència energètica.