Ja és aplicable la nova Llei d’adopció de mesures urgents en cas d’ocupació il·legal d’habitatges amb alteració de la convivència veïnal
El 16 de febrero de 2023 s’ha publicat la Llei 1/2023, del 15 de febrer, “de modificació de la Llei 18/2007, del dret a l’habitatge, i del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, relatiu als drets reals, amb relació a l’adopció de mesures urgents per a afrontar la inactivitat dels propietaris en els casos d’ocupació il·legal d’habitatges amb alteració de la convivència veïnal”.
Partint de la base de que el Codi Civil de Catalunya, la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge, faculta al legislatiu a establir mesures o mecanismes que puguin donar resposta a problemàtiques diverses com la que es produeix quan les persones jurídiques grans tenidores permeten l’ocupació sense títol habilitant d’una finca de la seva propietat, i aquest ús incorrecte de l’immoble genera una alteració de la convivència, de l’ordre públic, o posa en perill la seguretat o la integritat de l’immoble, i no n’exerciten l’acció per la seva desocupació, la nova Llei facultarà als Ajuntaments, per a iniciar el procediment judicial enfront de les persones que ocupen un habitatge, per instar el desallotjament, i preveu la cessió de l’habitatge a l’ajuntament durant set anys. En aquest sentit, cal remarcar que la Llei atorga la facultat als Ajuntaments però en cap cas els obliga.
Crida l’atenció que, finalment, la llei no legitimi a les comunitats de propietaris per a instar el procediment judicial per al desallotjament de les persones que ocupen il·legalment un habitatge de la finca, mesura que amplis sectors havien reclamat que s’inclogués en aquesta llei.
Aquesta llei se centra en les ocupacions il·legals “delincuencials”, però només quan l’ocupació es refereix a finques propietat de grans tenidors que tinguin deu habitatges. Queden al marge els petits propietaris.
Quan es podrà actuar?
I. Quan l’habitatge estigui ocupat sense cap contracte que habiliti als ocupants per fer-ho i aquesta situació hagi provocat una alteració de la convivència o de
l’ordre públic o posi en perill la seguretat o la integritat de l’immoble.
II. Que el propietari o el tenidor de l’immoble tingui la consideració de Gran Tenidor.
III. Que el propietari o Tenidor de l’habitatge s’hagi desentès de les seves obligacions i no hagi exercit les accions pertinents per a desocupar l’immoble.
Qui i com podrà posar en marxa el procediment previst?
Davant de qualsevol situació que impliqui alteració de la convivència veïnal, i sempre que el titular de l’immoble no hagi iniciat accions judicials per desallotjar als ocupants il·legals, l’Ajuntament del municipi on es situï l’immoble, podrà requerir al propietari o titular de l’immoble perquè compleixi amb la seva obligació.
L’Ajuntament podrà actuar d’ofici (ell mateix) o a instància de la comunitat de propietaris o a instància dels veïns de l’espai residencial colindant.
L’Ajuntament requerirà al propietari o titular de l’immoble i als ocupants i els hi atorgarà un termini de CINC DIES perquè acreditin documentalment l’existència
d’algun títol que els habiliti per ocupar l’habitatge. En el mateix requeriment comunicarà al propietari que disposa D’UN MES per iniciar accions judicials de desallotjament, si procedís.
Si al venciment d’aquest termini d’un mes, es manté la situació d’alteració veïnal sense que el titular de l’immoble hagi iniciat les accions de desallotjament, l’Ajuntament quedarà legitimat per iniciar el procediment judicial en substitució del propietari, a través del seu alcalde/alcadessa.
Quines altres conseqüències preveu la Llei?
La llei preveu que, en aquells casos en que el propietari hagi incomplert el requeriment competent i no hagin desallotjat als ocupants il·legals, l’Ajuntament podrà adquirir temporalment l’ús de l’habitatge per un termini de SET ANYS per destinar-lo a polítiques de lloguer social. D’aquesta manera, la Llei pretén articular una formula per a que l’Ajuntament recuperi les despeses generades pel procediment judicial a partir de les rendes que obtingui del lloguer social.
Per a ampliar aquesta informació no dubti a contactar amb nostre Servei Jurídic, sol·licitant cita a través de la nostra pàgina web o bé telefonant al 93 384 14 07 o remetent un correu electrònic a info@cambrabadalona.com.
