En compliment del que s’estableix en la disposició final primera de la Llei 12/2023, de 24 de maig, pel dret a l’habitatge, l’Institut Nacional d’Estadística (INE) ha dictat una resolució mitjançant la qual es defineix l’índex de referència que regirà l’actualització anual dels contractes d’arrendament d’habitatge. Aquesta mesura s’alinea amb l’objectiu d’evitar increments desproporcionats en les rendes de lloguer, d’acord amb la modificació introduïda en la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d’Arrendaments Urbans.

Context normatiu

La disposició addicional onzena de la Llei 29/1994 estableix que l’INE definirà un índex de referència per a l’actualització anual de les rendes d’arrendament d’habitatge, el qual servirà com a límit de referència segons el que es disposa en l’article 18 d’aquesta llei. Aquest article disposa que els increments derivats de l’actualització anual de les rendes no podran excedir la variació percentual experimentada per l’Índex de Preus al Consum (IPC) a la data de cada actualització.

Aspectes destacats de la resolució

1) Definició de l’índex de referència:

L’índex de referència que s’aplicarà per a l’actualització anual dels contractes d’arrendament serà el menor valor entre:

La taxa de variació anual de l’IPC.
La taxa de variació anual de l’IPC subjacent.
La taxa de variació anual mitjana ajustada, calculada segons el que s’estableix en l’annex de la resolució.

2) Publicació mensual:

L’INE publicarà mensualment l’índex de referència, expressat amb dos decimals i basat en les últimes dades disponibles.

3) Efectes de la resolució:

La resolució entra en vigor a partir de l’1 de gener de 2025.

Càlcul simplificat de la taxa de variació anual mitjana ajustada

La taxa de variació anual mitjana ajustada (TVAMA) combina diferents factors per a moderar els increments excessius en les rendes de lloguer. Es calcula comparant tres valors:

La taxa de variació anual de l’IPC.
La taxa de variació anual de l’IPC subjacent.
Un valor ajustat que considera un coeficient moderador (0,5) i un objectiu d’inflació a mitjà termini (2%).

El menor d’aquests valors es pren com a referència final per a limitar els augments de renda, assegurant estabilitat i contenció.