Des del passat dia 1/1/2017 estan en vigor les mesures de protecció del dret a l’habitatge de les persones en risc d’exclusió residencial que recull la LLEI 4/2016, del 23 de desembre, publicada al Diari Oficial el passat dia 29/12/2016 i aprovada unànimement pel Parlament de Catalunya en data 22/12/2016.

La nova llei integrada per 18 articles, 12 Disposicions Adicionals i 7 Finals no només estableix nous mecanismes per evitar la pèrdua de l’habitatge habitual en casos de sobreendeutament, o el reallojatment de les persones en risc d’exclusió social per pèrdua d’habitatge, si no que anuncia canvis pel que fa a la regulació del lloguer.

En aquest sentit, la Llei estableix en la seva Disposició Final Sisena, sota el títol: “Criteris de regulació dels arrendaments urbans”, que:

“El Govern ha d’aprovar els criteris d’acord amb els quals s’han de regular els arrendaments urbans a Catalunya i, en el termini de nou mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta llei, ha d’elaborar un projecte de llei que tingui com a objecte facilitar l’accés a l’habitatge, amb la modalitat de lloguer, garantint la seguretat i l’estabilitat de la relació contractual, i adoptant mesures que contribueixin a evitar increments de les rendes desproporcionades. La nova regulació ha d’incloure la durada dels contractes, les causes de resolució, les cessions i subrogacions, els drets d’adquisició preferent, les causes de suspensió i d’extinció, els dipòsits i altres garanties i els supòsits de preus de lloguer abusiu.”

L’objecte d’aquesta nova llei, tal com determina el seu article 1er: “és adoptar mesures de protecció del dret a l’habitatge i serveis socials, i regular els procediments extrajudicials de resolució de conflictes derivats de les relacions de consum, amb relació a les persones físiques residents a Catalunya que es troben en situació d’exclusió residencial o que estan en risc de trobar-s’hi.”

Les mesures que vertebren la nova normativa són bàsicament la mediació, el lloguer social i les expropiacions de l’ús de pisos en cas de necessitat d’habitatge, sempre dintre de l’àmbit d’aquells municipis que es pateixin una demanda acreditada d’habitatge, havent passat dels 72 municipis previstos en la anterior normativa a als 234 que ara s’inclouen.