El Tribunal Suprem tanca la via a la possibilitat de reclamar la despesa derivada de l’Impost d’Actes Jurídics Documentats vinculat a la constitució d’Hipoteca. Tal resolució resulta d’enorme transcendència puix que de totes les despeses que es deriven d’una compravenda immobiliària amb hipoteca, est és el major de tots doncs, depenent de la Comunitat Autònoma representa entre un 0,5% i 1,5%, però no de l’import total del préstec, si no de la suma del principal, més els interessos ordinaris, més els interessos de demora, més les costes, més les despeses.

Efectivament, encara que el propi Tribunal Suprem va determinar mitjançant Sentència de data 23/12/2015 que era abusiva, exart 89 TRLGCU, la clàusula que imposa tots els costos notarials, registrals i d’impostos al consumidor, ignorant que la garantia s’adopta en benefici del prestador, doncs recollia en la seva fonamentació jurídica que, “la clàusula discutida no solament no permet una mínima reciprocitat en la distribució de les despeses produïdes com a conseqüència de la intervenció notarial i registral, sinó que fa recaure la seva totalitat sobre el hipotecante, a pesar que l’aplicació de la normativa reglamentària permetria una distribució equitativa, doncs si ben el beneficiat pel préstec és el client i aquest negoci pot conceptuar-se com el principal enfront de la constitució de la hipoteca, no pot perdre’s de vista que la garantia s’adopta en benefici del prestador. El que comporta que es tracti d’una estipulació que ocasiona al client consumidor un desequilibri rellevant, que no hagués acceptat raonablement en el marc d’una negociació individualitzada”; i que, a més, apareix expressament recollida al catàleg de clàusules que la llei tipifica com a abusives (art. 89.2 TRLGCU). …” no va determinar de forma clara, quines despeses havia d’assumir cada part, la qual cosa ha provocat un gran nombre de resolucions amb resultat diferent provocant una falta de seguretat jurídica a l’hora de reclamar les despeses derivades de la constitució d’hipoteca.

Finalment tal com recull la nota de premsa emesa per la pròpia Sala Primera del Tribunal Suprem, s’ha fallat que l’Impost d’Actes Jurídics Documentats que es reporta com a conseqüència de la constitució d’una hipoteca haurà d’anar a càrrec de l’hipotecat.

La indicada nota diu textualment,

“El Ple de la Sala Primera del Tribunal Suprem ha deliberat i resolt en el dia d’avui dos recursos de cassació en relació amb sengles reclamacions de consumidors contra clàusules de les seves escriptures de préstec amb garantia hipotecària, que els atribuïen el pagament de totes les despeses i impostos generats per l’operació.

El tribunal ha partit de la seva pròpia jurisprudència sobre la abusividad d’una clàusula que, sense negociació i de manera indiscriminada, atribueix en tot caso el pagament de les despeses i impostos al consumidor, a pesar que la llei, segons els diferents supòsits, fa una distribució dels mateixos.

En els casos concrets sotmesos a enjudiciament, en el Tribunal Suprem es discutia ja únicament el relatiu al pagament de l’impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats. El tribunal ha estimat en part els recursos de cassació interposats pels consumidors afectats i ha establert que sobre aquest impost han de distingir-se diverses situacions:

a) Per la constitució del préstec, el pagament incumbeix al prestatari. Sobre aquest particular, es remitent a la jurisprudència constant de la Sala Tercera, del Contenciós-Administratiu, del Tribunal Suprem, que ha establert que el subjecte passiu de l’impost és el prestatari.

b) Pel timbre dels documents notarials, l’impost corresponent a la matriu s’abonarà per parts iguals entre prestadora i prestatari, i el corresponent a les còpies, per qui les sol·liciti”

Si desitja ampliar aquesta informació, o estudiar, si escau, la possibilitat de reclamar, no dubti a contactar amb el nostre Servei Jurídic, sol·licitant cita a través de la nostra web, o cridant al 93 384 14 07 de dilluns a divendres de 9’00h a 14’00h i dimarts tarda de 15’00h a 18’ooh.